Miquelets de Badalona
Colla Trabucaire
"El trabuc és la nostra arma. Soroll, foc i festa mediterrània, els nostres baluards. La cultura, la tradició i la saviesa popular, les nostres fites"
Benvinguts
A Miquelets de Badalona, ens complau donar-vos la benvinguda i presentar el nostre lloc web, un espai digital de comunicació per facilitar la informació i el contacte de manera àgil i senzilla.
Aquí trobareu detalls de la nostra activitat com a entitat que treballa per el folklore i la cultura popular catalana, com ara cercaviles, recreacions històriques, balls parlats, etc… S’han inclòs uns formularis per facilitar qualsevol consulta o suggeriment. Així doncs, estarem encantats i oberts a qualsevol possible col·laboració.
Desitgem que aquest espai esdevingui una plataforma d’informació pràctica i eficaç i sigui punt d’inici de noves i productives relacions culturals.
Qui Som
Miquelets de Badalona es va fundar el dia 20 Maig de 2003 fruit de la voluntat d’una colla d’amics compromesos en el mon de l’associacionisme i la cultura badalonina: crear una colla de trabucaires a la nostre ciutat.
No teníem cap referent històric de trabucaires a Badalona, però sí en canvi dels “Miquelets”.
Aquelles antigues milícies de voluntaris que van tenir el seu exponent màxim durant les guerres de Successió i del Francès eren prou engrescadores per recrear-les i al mateix temps es feia un reconeixement històric a uns ciutadans –organitzats en milícies civils- que, en el moments de perill, prenien les armes per tal de defensar la ciutat.
El nostre vestuari reprodueix el de l’època de la “Guerra gran” (1793-1795). Els colors han estat adaptats incorporant el blau del nostre mar i l’acarbassat del “micaco”, expressió badalonina per denominar les nespres.
El trabuc és la nostra arma. Soroll, foc i festa mediterrània, els nostres baluards. La cultura, la tradició i la saviesa popular, les nostres fites. La nostra presentació i el nostre bateig de foc fou el 9 de Maig de 2004.
Els Miquelets de Badalona, com a colla de trabucaires s’inspiren en les antigues milícies catalanes, que es formaven en moments de perill per defensar la població. Han estat recreats, sobretot, a partir de les referències documentals trobades.
Durant la Guerra del Francès tingueren un protagonisme ben especial en les escaramusses i enfrontaments que es produïren pels volts de Sant Jeroni de la Murtra.
L’activitat principal serà la de recrear els fets històrics en que hi foren presents els Miquelets i donar-los a conèixer a la ciutat.
Participar de forma activa en els diferents actes culturals que s’organitzen, com antigament es feia ja tant a Badalona com a molts pobles de Catalunya disparant trets a l’aire per manifestar l’alegria de la festa.
Què fa la colla...?
03/05/2024 – Ball parlat i cercavila amb ofrena del mocador al Sant al Pregó de Festes de Maig a Badalona
La Capella de Ministrers de Sant Anastasi interpreta el Toc d’Inici per avisar a laciutadania que la festa està a punt de començar. Seguidament el
10/03/2024 – 15a Dona Trabucaire a Torrelles de Llobregat
La 15a Trobada de la Dona Trabucaire s’ha celebrat el diumenge 10 de març de 2024 a Torrelles de Llobregat. Prop d’una trentena de colles
14/01/2024 – Galejada Trabucaire a la Festa Major de Sant Antoni a Barcelona
El diumenge 14 de gener, dins el programa de la Festa Major de Sant Antoni de Barcelona, s’ha celebrat la galejada trabucaire amb una
05/05/2023 – Recull fotogràfic de Festes de Maig 2023 a Badalona
Recull fotogràfic de Festes de Maig 2023, facilitades per Cultura de l’Ajuntament de Badalona, i realitzades pel fotògraf Daniel García: I alguns detallets…
04/11/2023 – Galejada a la Festa Major a Sant Martí de Provençals de Barcelona
El dissabte 4 de novembre s’ha celebrat, dins el programa de la Festa Major de la Verneda, la galejada trabucaire, que s’ha iniciat a les
La història diu...
Constituïr una colla trabucaire a Badalona era una empresa dificultosa si volíem cercar una certa argumentació històrica.
D’una banda sabíem que la paraula “trabucaire” tenia diverses acepcions o interpretacions. El Diccionari de la Llengua Catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans diu de l’entrada “trabucaire”: Facciós, combatent, armat de trabuc. També s’utilitza aquesta paraula de forma col.loquial per parlar d’algú que actua o realitza el treball de forma barroera. Potser l’acepció que ens vé més al cap és la que fa referència a unes colles uniformades amb la indumentària de pagès de la muntanya armades amb trabucs.
Els Miquelets a Badalona
La figura més important dels Miquelets a finals del segle XVIII és evidentment el seu refundador. Es tracta de “Josep de Urrutia” capità general de Catalunya i propietari de la casa pairal de “Can Ruti” de la nostra ciutat. Potser per això una de les partides de Miquelets més nombrosa i de més renom de totes les que existiren fou la de Badalona.
Els miquelets a Badalona arriben a la seva fama pels episodis que protagonitzen durant la Guerra del Francès a la nostra ciutat i a les nostres contrades. El dia 2 de maig s’havia produït a Madrid l’alçament contra els francesos que generalitzà la guerra de la Independència. Aquest fet inicià la que seria una llarga confrontació, en la que tingueren un protagonista destacat les accions guerrilleres dels Miquelets, somatent i la gent del poble, i que es perllongà fins el 1814.
Els exèrcits francesos ocuparen també el turó de Montgat, cosa que feia que Badalona quedés constreta entre Barcelona i Montgat. La serra de Sant Jeroni i la Conreria facilitaven però als badalonins la comunicació constant amb les tropes del país. Tan fóu així que ben aviat es va pensar d’establir un campament estable sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, entre les ermites de Sant Onofre i de Sant Climent i el Puig Castellar.
Efectivament aquest campament va reunir prop de 5.000 miquelets i sometents i estava comandat pel general Milans del Bosch. La complicitat dels Miquelets i els badalonins arribà a causar veritables problemes a les tropes franceses. Fins al final de l’ocupació el 28 de maig de 1814, continuaren actives algunes partides o terços de Miquelets que anaren plantant cara a l’invasor en quan passaren per Badalona camí de França les tropes de Barcelona…..
el ball Parlat
Els balls parlats son representacions de teatre popular de carrer, peces que es poden representar a l’aire lliure, en una plaça o en una cruïlla de carrers, en el marc d’una festa; una forma d’espectacle popular que uneix teatre, música i dansa, amb coreografies senzilles, que serveixen per canviar d’escena i perquè el ball desfili pels carrers en el curs dels seguicis festius o de les processons.
La temàtica dels balls parlats entronca amb formes de teatre populars anteriors, però aquests no es popularitzen fins als segles XVIII i XIX i han perviscut fins a l’actualitat.
Hi ha molts tipus de balls parlats. Les narracions d’aventures, de bandolers i pirates, de donzelles segrestades i de successos de sang i fetge van tenir en el passat un gran predicament entre el públic. Eren força populars les aventures del cavaller Marcos Vicente o la tràgica història de la desgraciada Rosaura, Però sens dubte el més conegut és el ball de Serrallonga.
Hi ha una peculiaritat de certs balls parlats, la sàtira, que fa possible que aquests s’hagin actualitzat al llarg del temps. Aquests versots antigament eren la novetat que, d’any en any, cridava l’atenció dels espectadors. En el present aporten un contingut de plena actualitat a aquestes antigues representacions.
