El dissabte 23 de maig, a les 21 hores, Miquelets de Badalona Colla Trabucaire va oferir de nou la Representació del Ball Parlat de «Passejant per la Història», enguany com a novetat en un escenari muntat a la Plana enlloc del tradicional de la placeta de sorra de Pompeu Fabra.
Es tracta d’un espectacle absent de salves d’avantcàrrega d’uns 45 minuts de durada, i amb un concert inicial de música tradicional barroca a càrrec de Ministrers de la Ciutat.
El ball parlat compta amb la col.laboració especial de CRIC Teatre de Montgat i, en tasques auxiliars, amb el support de companyes i companys de Miquelets de Badalona.
Una presentació en pantalla amb diapositives de recreacions de la part de la història a explicar i una breu interpretació dels músics dona peu a l’entrada en escena de cada personantge del nostre Ball parlat de Miquelets «Passejant per la Història»
«…Ramon de Muntaner, sóc:
dels Almogàvers lo cronista,
I amb Roger de Flor, Entença i Rocafort…
de Grècia emprenguérem la conquista…»
«…Desperta ferre! Aur, aur, aur…»
«…Sóc José d’Urrútia,
de Catalunya General,
i soc fill d’una masia d’aquí dalt,
situada prop del torrent de l’Amigó
recte amunt la riera Canyadó…»
«…En Corpus Christi ens alçàrem
contra Felip IV i els seus,
amb el Sant Crist de Llefià enfilarem,
el Camí de Sant Andreu…»
«…Santa Eulàlia! A ells…»
«…De Brunswick soc princesa,
Elizabeth se’m nomenà,
De l’arxiduc Carles, la parella,
I a Catalunya em vaig venir a casar.…»
«…Sant Jordi, firam, firam!…»
«…Sóc James Fitz-James Stuart,
i de Berwick soc el duc.
De l’exercit borbònic, cap:
aquell 11 de setembre feixuc….»
«…Viurem lliures o morirem!…Miquelets…Morireu!…»
«…En Pere d’ Alberní sóc, i el meu grau, capità
dels voluntaris catalans: les Companyies Franques,
nostres fets vaig narrà,
en aquelles terres estranyes…»
«…Soc Joan Baptista Basset i Ramos, i d’Alboraia natural,
El 1704 a “Catalan Bay” la meva història començaria
Conquerint de Gibraltar, l’estratègic penyal
Fins que el Tractat d’Utrecht, als britànics donaria…»
«…Filla en soc de Fulleda
Veína de n’Agustina,
que en fou la dona aquella,
que al francès en feu xixina….»
«…Me desían de Aragón,
enseñando la pitrera
i disparando un cañón
Fui tota una guerrillera…»
«…Fou la meva vila natal
Sant Vicenç de Montalt
el nom amb que a la historia passaré
Francesc Milans del Bosch i Arqué…»
«…Donec perficiam…»
«…Sóc en Lluch, de malnom «Cueta», pescador d’ofici.
Amb Milans del Bosch i els seus, l’enemic vam aturar,
allà dalt al Pla del Campament, el lloc propici,
entre el coll de les Ermites i el Puig Castellar….»
«…Em dic Teresa i de Can Peixau soc masovera.
Del Baró de Maldà a l’estiu era la residència.
Setembre de mil vuit-cents vuit, els francesos a casa,
de manera sobtada, entraren amb violència….»
«…Germana soc, del rector de Sant Cebrià de Tiana,
Duesme i Lequi el castell de Montgat assalten amb ufana
fugí del poruc sometent de Mataró, deixant la plana
i amb prestesa de la fortalesa s’apoderen sense engany ni mana…»
«…Baixem ja les banderes, que la festa ja s’acaba,
guardeu bé la memòria que en el pit ens bategava.
Que el demà que ens espera sigui net, lliure i clar,
Visca la terra, senyors, i visca el poble català!!!…»
El ball parlat
Els balls parlats són representacions de teatre popular de carrer, peces que es poden representar a l’aire lliure, en una plaça o en una cruïlla de carrers, en el marc d’una festa; una forma d’espectacle popular que uneix teatre, música i dansa, amb coreografies senzilles, que serveixen per canviar d’escena i perquè el ball desfili pels carrers en el curs dels seguicis festius o de les processons.
La temàtica dels balls parlats entronca amb formes de teatre populars anteriors, però aquests no es popularitzen fins als segles XVIII i XIX i han perviscut fins a l’actualitat.
Hi ha molts tipus de balls parlats. Les narracions d’aventures, de bandolers i pirates, de donzelles segrestades i de successos de sang i fetge van tenir en el passat un gran predicament entre el públic. Eren força populars les aventures del cavaller Marcos Vicente o la tràgica història de la desgraciada Rosaura, però sens dubte el més conegut és el ball de Serrallonga.
Hi ha una peculiaritat de certs balls parlats, la sàtira, que fa possible que aquests s’hagin actualitzat al llarg del temps. Aquests versots antigament eren la novetat que, d’any en any, cridava l’atenció dels espectadors. En el present aporten un contingut de plena actualitat a aquestes antigues representacions.